Davant de l'institut s'ha anat aplegant des de poc abans de les sis de la vesprada gent de totes les edats: estudiants d'institut i universitaris, pares i mares, gent gran... I hi ha un crit que predomina: 'Delegada dimissió', en referència a Paula Sánchez de León.

La manifestació ha arrencat a quarts de set del vespre, i cada vegada va arribant més gent al carrer Xàtiva per afegir-se a la protesta.

Manifestació espontània ahir a la vesprada

Ahir a la vesprada una riuada de gent ja va anar espontàniament a l'IES Lluís Vives, des de l'avinguda de Blasco Ibáñez i del carrer de Colom. Ara, tant aquest carrer, com els carrers adjacents (de Xàtiva i del Marquès de Sotelo), van omplir-se de gent, i com més passava el temps, més.

El clam era unànime: que dimiteixi la delegada del govern espanyol, Paula Sánchez de León. Hi havia poca policia, i no hi hagué cap incident. La concentració es va allargar davant la seu del PP i de la delegació del govern espanyol, tot escandint: 'Més educació i menys policia'.

Molts dels estudiants també cridaven: 'Aquestes són les nostres armes', tot brandant el llibre que portaven a les mans en senyal d'oposició a la barbàrie policíaca.

Els dotze detinguts de dilluns, que ahir encara eren a la comissaria de la policia, foren deixats anar provisionalment amb l'obligació de presentar-s'hi periòdicament. De fet, arran dels fets de dilluns hi hagué vint-i-cinc detinguts i molts ferits.

El síndic de Greuges obre una investigació

El síndic de Greuges, José Cholbi, ha ordenat l'obertura d'una investigació per a valorar la 'possible vulneració dels drets dels menors' durant les protestes, després de rebre moltes queixes contra una actuació  'desproporcionada' de la policia. Cholbi es reunirà, en qualitat de Defensor del Menor, amb Sánchez de León i amb representants del consell escolar de l'IES Lluís Vives.

La dimissió de Palazón ve precedida del cessament el passat 31 de gener de tres càrrecs de la seva confiança: Magdalena Pascual, Lola Fernández i Jaume Mora. Aquest fet pot haver influït en la seva decisió perquè Palazón havia expressat la seva voluntat de mantenir-los als seus càrrecs.

Camps reapareix a les Corts, set mesos després

L'ex-president de la Generalitat, Francisco Camps, s'ha presentat avui al ple ordinari de les Corts Valencianes, on és diputat, després de set mesos d'absència. El d'avui és el segon ple que se celebra després de l'absolució de Camps per part del jurat popular, però l'ex-president no va assistir al ple de la setmana passada perquè s'havia agafat 'uns dies per descansar'.

Camps ha dit als periodistes que se sentia content de 'tenir l'oportunitat de tornar a casa, a l'hemicicle, a gaudir del debat, les votacions i les discussions, i totes les coses que preocupen la Comunitat Valenciana'.

L'ex-cap del Consell ha estat rebut amb abraçades per part dels seus companys de partit en la reunió del grup parlamentari. Més tard ha entrat a l'hemicicle i ha saludat Ricardo Costa, amb qui va seure al banc dels acusats pel cas dels vestits, Alfonso Rus i Trinidad Miró. En aquest cas, els diputats del PP no l'han aplaudit pas.

Camps va dimitir com a president de la Generalitat el 20 de juliol després de ser encausat en la branca valenciana del cas Gürtel. Tot i que no havia renunciat pas al seu escó, avui és el primer cop que assisteix a les Corts des de la presa de possessió del seu successor, Alberto Fabra.

Prop d'un centenar d'estudiants ha tallat aquest migdia l'avinguda Diagonal de Barcelona, a l'altura de Palau Reial, en solidaritat amb els alumnes de l'IES Lluís Vives. 'Si toquen a una, ens toquen a totes' ha estat un dels lemes que es podien llegir en les pancartes dels estudiants, que han començat una concentració a les 12.00 i després han tallat la Diagonal durant vint minuts.

A Tarragona, unes tres-centes persones han tallat la Imperial Tarraco durant una altra protesta estudiantil contra les agressions de la policia a València. També hi ha hagut concentracions i talls de trànsit a Badalona, Granollers, Sabadell, Mataró, etc.

A més, a Palma, l'assemblea de la comunitat universitària de la UIB i el SEPC han convocat una concentració fins a les 17.00 al Propileu, en suport als estudiants de l'IES Lluís Vives.

Coscubiela ha afirmat que 'assistim a una situació escandalosa" on aquests pisos fruit dels desnonaments 's'adjudiquen de forma immoral per quantitats irrisòries i es deixa sense habitatge famílies desocupades que, a més, queden endeutades per tota la vida'.

Segons De Guindos, el govern espanyol està decidit a fer canvis legislatius per definir les situacions en què les famílies es podran acollir a la dació en pagament. Els canvis legislatius afectarien els interessos moratoris i la manera com s'assignen els pagaments de la hipoteca sobre interessos i sobre el capital prestat. També afectarien les despeses posteriors a l'execució de la hipoteca. El ministre ha admès que en aquests moments hi ha interessos abusius sobre famílies amb pocs recursos i ha destacat que existeix marge legal per moderar-los.

Codi de bones pràctiques

A més, segons De Guindos, el govern vol impulsar un codi de bones pràctiques per als bancs que recolliria la dació en pagament per a aquests col·lectius, la corresponsabilitat en les divergències excessives entre la taxació de l'habitatge i el preu pel què s'executa, i una moratòria de dos anys entre el moment en què s'executa el desnonament i el desallotjament definitiu. Tot plegat és una combinació de canvis legislatius concrets que s'abordaran en una comissió amb aquest codi de conducta al qual les entitats bancàries es podrien adherir de forma voluntària.

En una reunió, en principi secreta, al Palau de la Generalitat es van estudiar les possibilitats d'emplaçar el projecte a Catalunya. El president Mas va assistir a la reunió una estona. També hi prengueren part un grup d'empresaris catalans, com Isak Andic, president de Mango, i Carles Vilarrubí, vice-president del FC Barcelona. Ara, després de la reunió, la sensació de l'executiu català era que la comunitat de Madrid, que també vol fer-se'l seu, tenia força més possibilitats.

Així ho ha tornat a dir avui Artur Mas, que ha explicat que la proposta del macroprojecte cerca liderar l'oferta turística a partir de congressos, convencions i espectacles fixes. Per la seva banda, la presidenta del PP, Alícia Sánchez-Camacho s'ha ofert a col·laborar amb el govern en aquesta qüestió, però ha demanat a Mas deixi de parlar d'independència en entrevistes a diaris europeus.

El portaveu del govern, Francesc Homs, va dir ahir que les informacions que situaven l'Eurovegas al Prat de Llobregat eren simples especulacions, que no havien sortit del govern; que aquest projecte, en fase d'estudi, s'examinava com qualsevol altre que pogués portar riquesa i crear ocupació. Això sí, va recalcar, tota inversió 'ha de seguir i complir les regles i ha d'acordar-se amb la manera de funcionar del país'.

Mentre el govern insisteix en els beneficis econòmics del projecte, altres partits i entitats s'hi han mostrat contraris. ICV-EUiA i SI rebutjaven fa uns dies la idea i la qualificaven d'especuladora, mentre que ERC i PSC també han mostrat molts dubtes al respecte d'un model econòmic basat en un macrocasino. A més, entitats com Ecologistes en Acció han dit que el suport del govern a l'Eurovegas és una 'greu irresponsabilitat' i consideren que el model d'economica en què es basa no és productiu i que el projecte tindria un elevat cost social i urbanístic.

'Espanya no voldrà i això complica les coses perquè és un país important', va considerar. I Europa, va afegir, 'tampoc no desitja que hi hagi noves independències perquè ja està prou atabalada amb una pila d'estats per sortir de la crisi'.

Pujol va centrar les seves tesis independentistes en l'aspecte econòmic i va afirmar que sense diners no es podrà mantenir l'estat del benestar i, per tant, tampoc unes condicions òptimes de convivència. En aquest context, va etzibar: 'Només ens podrà mantenir units la Guardia Civil.'

L'ex-president veu la independència difícil, però no impossible. L'altra opció, va afirmar, és ésser 'residuals' a Espanya: 'Això de cap manera.' El camí del mig, va explicar, és tornar a la relació entre Catalunya i Espanya que hi havia abans de l'atiament de l'anticatalanisme, al final del segle XX. 'Aquesta és la línia del president Mas, a través del pacte fiscal', va recordar, i va donar un vot de confiança a l'actual política del govern.

També va explicar durant l'acte d'Arenys que dóna suport al president de la Generalitat, Artur Mas, en relació amb el pacte amb el PP per a l'aprovació del pressupost. El considera una eina fonamental per fer avançar Catalunya i recorda que si ningú no l'hagués volgut aprovar, el govern hauria de convocar eleccions anticipades.

Pujol i l'ANC

L'ex-president de la Generalitat va pronunciar la conferència organitzada per l'ANC 'Quan els ponts es trenquen'. Abans de l'acte, membres de l'ANC van aprofitar per explicar a Pujol la polèmica dels darrers dies amb la retirada de la bandera espanyola del balcó de l'ajuntament de la població veïna de Sant Pol de Mar.

Pujol va  voler restar importància als fets i va dir que 'la relació entre Catalunya i Espanya no depèn de la bandera de Sant Pol'. Al marge d'aquest fet, l'ex-president va expressar la 'simpatia' per l'Assemblea Nacional Catalana i va encoratjar els integrants a cercar la majoria social necessària per poder començar a plantejar la independència de Catalunya.

En sortir de la presó, 'Dotcom' ha comentat a la premsa que se sentia alleujat i que tenia ganes de veure els seus tres fills i la dona, embarassada. Els Estats Units en demanen l'extradició per jutjar-lo.

El mateix magistrat havia rebutjat anteriorment la sol·licitud de posada en llibertat presentada pels advocats del fundador de Megaupload.

Kim 'Dotcom' i tres responsables més del magatzem de fitxers audiovisual, els van detenir al gener a la mansió que tenien llogada a Coatesville, a Nova Zelanda, en compliment d'una petició cursada per l'FBI. Els tres detinguts restants, Mathias Ortmann, Bran van der Kolk i Finn Batato, també seran posats en llibertat amb fiança.

Kim 'Dotcom' ha de comparèixer aquesta setmana al tribunal que decidirà si se l'extradita als EUA. Un gran jurat de Virgínia l'acusa, juntament amb sis responsables més de Megaupload, de delictes relacionats amb la propietat intel·lectual i el blanquejament de capital, uns càrrecs pels quals podria ésser condemnat a dècades de presó.

Com a soci de l’entitat, Pep Guardiola ja ha fet costat a Òmnium en més ocasions: va assistir a l’acte de commemoració del 50è aniversari d’Òmnium Cultural, el juliol passat, a l’Auditori de Barcelona, i va participar en el documental sobre els cinquanta anys emès per Televisió de Catalunya.

El govern anuncia una subvenció a Òmnium

El portaveu del govern, Francesc Homs, va anunciar ahir una subvenció de la Conselleria de Presidència a Òmnium Cultural per valor d'1,4 milions d'euros. I va negar que el fet fos una rèplica a Alícia Sánchez Camacho, cap del PP; ben altrament, va dir que era un exercici de transparència del govern que s'obligava a fer públics els acords sobre imports superiors als 3.000 euros. També va dir que un dia d'aquests es farien públiques les ajudes atorgades el 2011.

Muriel Casals diu a Camacho que el PP es desprengui dels diners públics que rep

Òmnium Cultural va proposar al PP que lliurés a la Generalitat de Catalunya un xec amb l'import de les subvencions públiques que rep per tal de contribuir a la sanitat pública de Catalunya. L'entitat va respondre d'aquesta manera a la petició d'Alícia Sánchez Camacho de dedicar a sanitat els diners públics que ara rep Òmnium. Digué Sànchez-Camacho: 'És molt més important que no es paguin subvencions a Òmnium Cultural o a qualsevol altra entitat cultural, quan hi ha famílies que no poden pagar la guarderia dels fills perquè costa cinc-cents euros o quan necessitem diners per a la sanitat.'

Segons el BOE, el Partit Popular obté cada any uns 9,2 milions d'euros a tot l'estat, sense tenir en compte els diners que reben les fundacions i entitats adscrites al partit. Per això Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural, demana que 'el PP prediqui amb l’exemple i doni al govern català la part proporcional de l’ajuda pública estatal que correspon al Partit Popular de Catalunya'. A banda, cal tenir en compte l’assignació de més de dos milions d’euros que va rebre el grup parlamentari del PP a Catalunya l’any passat

Muriel Casals fa avinent que el govern espanyol subvenciona anualment, amb xifres molt més elevades, entitats culturals i socials com l'Instituto Cervantes, la Federación Española de Fútbol i, fins i tot, entitats de dubtós caràcter democràtic com la Fundación Francisco Franco. En canvi, en relació amb les entitats que defensen la llengua i la cultura catalanes, el PP fa servir una altra mesura i no s'està d'atacar-les.

Òmnium Cultural demana, en definitiva, al PP que sigui transparent i que faci públic quin percentatge dels ingressos representen les quotes dels seus militants i les ajudes públiques que rep. Quant a Òmnium, que té més de 27.000 socis a Catalunya, es nodreix, sobretot, del finançament privat (socis, entitats i empreses) que actualment ja representa el 67% del total del pressupost.

En una reunió, en principi secreta, al Palau de la Generalitat es van estudiar les possibilitats d'emplaçar el projecte a Catalunya. El president Mas va assistir a la reunió una estona. També hi prengueren part un grup d'empresaris catalans, com Isak Andic, president de Mango, i Carles Vilarrubí, vice-president del FC Barcelona. Ara, després de la reunió, la sensació de l'executiu català era que la comunitat de Madrid, que també vol fer-se'l seu, tenia força més possibilitats.

El portaveu del govern, Francesc Homs, va dir ahir que les informacions que situaven l'Eurovegas al Prat de Llobregat eren simples especulacions, que no havien sortit del govern; que aquest projecte, en fase d'estudi, s'examinava com qualsevol altre que pogués portar riquesa i crear ocupació. Això sí, va recalcar, tota inversió 'ha de seguir i complir les regles i ha d'acordar-se amb la manera de funcionar del país'.

'Diari d'hivern' no és una novel·la, és una autobiografia feta de records fragmentats, per temes, que van endavant i endarrera sense un ordre aparent. Són aquells records que Auster ha conservat amb més intensitat al llarg de la seva vida, que té més vius a la memòria. I posa com a exemple un episodi tens que va viure amb un taxista de París. Auster estava tan nerviós que va estar a punt de barallar-se. I mentre escriptor i taxista mantenien una discussió tremenda, pel costat va passar una jove africana, amb un nen a sobre, amb unes bosses plenes de fruita a les mans i un farcell al cap. I Auster recorda que va quedar meravellat de l'elegància i saviesa que tenia aquella dona en el caminar.

En la forma, utilitza la segona persona del singular per prendre distància d'ell mateix, perquè per explicar certes coses, diu, fa falta perspectiva. I perquè també l'ajuda a deslliurar el relat de la vanitat i d'un sentit triomfalista. Ha concebut el llibre com si es tractés d'una composició musical, com una fuga interpretada per un quartet de corda o una sonata per a piano, ha detallat.

Avui, què és el que li interessa més de l'escriptura? Diu que troba molt de plaer en el fet d'anar perdut al principi i de mica en mica entendre el que fas. És la part més excitant de l'escriptura, la part inconscient, allò que és imprevisible. Encara que també apunta que gaudeix molt entenent l'escriptura com a ofici: el ritme i la música de la llengua, la utilització de cada mot…

Recorda exactament el dia que va començar a escriure 'Diari d'hivern'. Era el 3 de gener del 2011. Recorda que l'hivern de l'any passat va ser molt fred, que nevava intensament. I es va posar a escriure sense saber exactament on el durien aquells primers records que esboçava. De fet, Auster ha explicat que al principi s'imaginava un relat diferent, on parlava d'ell mateix i d'altres persones que ha conegut. Però es va adonar que aquell material no funcionava i va anar traient i deixant un relat més sobri.

A 'Diari d'hivern' Auster s'ha estudiat, diu que com si fos una rata de laboratori. I ha donat molta importància al seu cos físic (relata tots els accidents que ha patit, per exemple), que prima per davant d'aspectes més espirituals. L'autor defensa aquesta opció: li interessa el cos, la materialitat de qui som, tema sobre el qual considera que s'ha escrit poc. Però més enllà de la part material, Auster diu que potser el que ha descobert d'ell mateix és la importància d'unes coses per sobre d'unes altres. Del fet que no és important el nombre de llibres que ha llegit o el nombre de premis que ha obtingut, sinó les històries que l'han colpit més.

D'entre els paranys que li ha plantejat el llibre, potser el que li ha costat més és triar els records que valia la pena incloure i aquells que no havia de posar. El llibre no arriba a dues-centes pàgines, de manera que hi ha molts aspectes de la seva vida que hi han quedat fora, però el que assegura l'escriptor és que tot el que explica li ha passat i que no amaga res. Fins i tot és cert el llampec que va caure a sobre del nen que tenia al costat i que el va deixar fulminat. Ell tenia catorze anys i aquell fet li va canviar la manera de mirar la vida. I fins i tot és cert el tro que va obrir el cel en el moment del 'jo us declaro marit i muller' del seu casament amb la també escriptora Siri Hustvedt.

El gènere memorialístic no li és estrany. Al llarg de la seva trajectòria literària l'ha utilitzat en altres ocasions. En els llibres 'La invenció de la solitud' (1988), 'El quadern vermell' (1993) i 'La solitud del laberint' (1997). Auster ha fet seixanta-cinc anys aquest 3 de febrer i els editors catalans han fet coincidir la publicació del llibre amb aquesta data, a manera de regal d'aniversari (fins i tot van avançar quinze dies l'edició digital). Als Estats Units 'Diari d'hivern' no sortirà fins a l'agost.

El batlle de Gandia, José Manuel Orengo, partidari de Puig, ha explicat que Miguel Soler presidiria una llista de socialistes de sensibilitats diferents del PSPV. Els signants del manifest, entre els quals hi ha alguns batlles, també abonen la candidatura de Puig. L'ex-ministra Leire Pajín pot manifestar el seu suport assistint a l'acte de presentació.

Per Orengo, 'el congrés del PSPV és una oportunitat excel·lent per a brindar una solució a un partit que ha de ser instrument d'una amplíssima base social i amb vocació de govern i d'alternativa social, política i econòmica als nefastos governs del PP'.

Sobre el manifest, Orengo explica que consta de deu punts que compendien la situació del País Valencià i expliquen per què el PSPV no és una alternativa creïble. L'equip de Puig expressa 'voluntat de canvi'. 'Ens atrevim a anar més lluny i expliquem com ho farem.'

En el documental, que resumeix en deu minuts el projecte socioeducatiu de la Fundació Ribermúsica, s'hi recullen sessions i concerts i les reflexions dels participants, Ousman Jallow, José Ramon Mariñes, Aly Dieng, Dioulde Balde, Amine Sonko, Abdelmounim Simek, Marta Vallespin, Kristian Draxl i Josep M. Aragay coordinador del projecte i professor de Bàsquet Beat. El documental posa en relleu els valors que el projecte aporta als participants.

La finalitat del projecte Bàsquet Beat és múltiple: 'Treballar l'accés a la música des dels interessos d'un grup de joves; fomentar i millorar la cohesió i els vincles entre els membres de l’equip de bàsquet; fer-los responsables del seu propi desenvolupament; ajudar-los a connectar amb una nova realitat i una nova ciutat', segons que explica la Fundació.

El Bàsquet Beat la Fundació té tres tallers socioeducatius més: l'orquestra infantil i juvenil Riborquestra; el taller de ritme i percussió Tantarantan; i el taller de música urbana Ve-Ri-No-Tek.

Furió ho ha dit durant la presentació de la iniciativa 'Objetiu 2015', que s'ha celebrat al col·legi major Rector Peset de València, i que ha començat amb l'expressió de suport als estudiants que es manifesten i a la condemna a la violència policíaca. Hi han partcipat representants de partits, entitats i sindicats.

Durant l'acte s'ha presentat el nou consell directi, format per Antoni Furió, Rosa Solbes, Francesc Bayarri, Gustau Muñoz, Sandra Obiols, Gerard Fullana, Maria Josep Picó, Vicent Àlvarez, Rosa Serrano, Júlia Benavent, Emérito Bono, Vicent Olmos, Pep Pérez, Ferran Garcia Oliver i Juli Peretó.

Valencians pel Canvi ha expressat la convicció en l'oportunitat d'un canvi polític al País Valencià 'fent una aposta ferma per generar un espai progressista i valencianista ampli i aglutinador a partir del debat sobre com hauria de ser i cap on hauria d'anar el canvi', ha dit Furió. Objectiu 2015 no defuig els partits polítics, ans fa una crida a la 'importància cabdal' que tenen.

La decisió de l'ajuntament arribava poc després de l'anunci de la delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, que va dir que penjar una estelada a la casa de la vila era un delicte d'ultratge a la bandera espanyola, i en va acusar els organitzadors de la concentració, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), i l'ajuntament.

L'estelada s'hi penjà des de l'exterior dissabte, en un acte simbòlic contra la sentència del TSJC que obligava a penjar la bandera espanyola arran de la denúncia d'un regidor. Llanos de Luna va donar instruccions per començar 'les accions legals amb la finalitat d'exigir responsabilitats de tot ordre tant als impulsors d'aquesta acció com als qui han consentit els fets', i va criticar que durant l'acte s'hi pengés l'estelada, 'una bandera il·legal i inconstitucional'.

Avui, dos dies abans que acabés el termini establert per la sentència, l'ajuntament ha anunciat que havia donat 'compliment a la Llei de Banderes i a la sentència judicial en ferm que obliga aquest consistori a fer onejar la bandera espanyola a la façana de la seu constitucional després de més d'una dècada d'absència de la bandera espanyola en aquesta institució'.

En parlem amb Jesús Corrius, membre de Softcatalà i fundador de The Document Foundation, i Carles Garrigues, director del Màster de Programari Lliure de la UOC.

El nou àlbum s'ha enregistrat en un estudi del Puerto de Santa María (Cadis) i es presentarà en una ronda que començarà amb un concert a l'Auditori de Girona el 13 d'abril. És el sisè treball del grup després de 'Lipstick traces' (2000), 'The fall of public man' (2003), 'Trucar a casa. Recollir les fotos. Pagar la multa' (2005), 'Set tota la vida' (2007) i 'Ordre i Aventura' (2010), el seu últim disc, molt aplaudit.

El títol, 'L'amor feliç neix de l’adaptació al català de 'Il n'ya pas d’amour heureux' (de George Brassens, lletra de Louis Aragon), feta per David Carabén (guitarra i veu) i que el grup va interpretar amb la col·laboració de Laetitia Sadier en el concert ja llegendari del Palau de la Música, del març de l'any passat.

EUPV denunciarà a la fiscalia les càrregues

La síndica i coordinadora d'EUPV, Marga Sanz, ha afirmat que la delegada del govern espanyol Paula Sánchez de León 's'ha saltat tots els principis democràtics i avui la ciutat de València ha tornat 40 anys enrere. Exigim que no arribi demà sense que Sánchez de León hagi abandonat el seu càrrec'.

La nova càrrega policíaca contra els estudiants es repeteix el mateix dia que Sánchez de León s'ha reunit amb Sanz, que ha anunciat la presentació d'una denúncia a la fiscalia de menors perquè investigui si l'actuació de la policia contra els estudiants la setmana passada suposa un delicte de lesions i de detenció il·legal.

A més, Sanz i el diputat al congrés Ricardo Sixto havien exigit a Sánchez de León que evités una situació similar a les de la setmana passada, amb centenars d'estudiants retinguts i diversos ferits i contusionats per l'escomesa de la policia. Tanmateix, els agents han repetit la maniobra aquesta tarda han tornat a carregar contra els estudiants.

Compromís vol que s'anul·lin es procediments judicials

Després, Sánchez de León s'ha reunit amb Compromís. El seu síndic, Enric Morera, ha demanat que s'anul·lin tots els expedients sancionadors oberts als joves que es van manifestar i que es facin les gestions oportunes perquè s'anul·lins els procediments judicials contra menors. Morera ha exigit que es recuperi 'la normalitat democràtica'. Per la seva banda, la diputada Mònica Oltra ha criticat Sánchez de León per 'estar en la inòpia del que passa', i ha dit que no està capacitada per assumir el càrrec que té. A més, ha demanat que es depurin responsabilitats pel que ha passat i ha dit que denunciaria els fets per un possible delicte d'agressió contra ella. 'Jo també sóc autoritat, per més que duga samarretes'.

Esquerra portarà les càrregues demà al congrés espanyol

El diputat d'ERC, Joan Tardà, ha explicat al seu Twitter que demà preguntarà sobre les càrregues policíaques d'aquesta vesprada a València.